DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENTORTOLLIGAR (i sa var. entortelligar). v. tr.
Embolicar en espiral; retòrcer, lligar una cosa sobre ella mateixa; cast. enroscar. Entortelligar son manteu al rodedor del bras, Lacavalleria Gazoph. Se taylen las verinosas plantes e los entortoliguats tronchs, Corbatxo 69. Nou Lacoon a qui genolls i braços | entortelliga amb sos feréstecs llaços | l'apocalíptic monstre, Canigó xi. Ara entortolligueu-vos es tapaboques entre el coll i closca, Ruyra Parada 53.
|| refl. La serp se entortelliga alrededor de una branca, Lacavalleria Gazoph.
|| fig. Sempre entortolligada per la mateixa temptació que em xucla de viu en viu, Roig Flama 81.
    Fon.: əntuɾtuʎiɣá, əntuɾtəʎiɣá (or.); antoɾtoʎiɣá (occ.).
    Sinòn.: entorcillar, caragolar.
    Etim.: del llatí intorticulare, ‘retòrcer’, amb creuament de lligar.