Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  entrada
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENTRADA f.: cast. entrada.
I. Acte d'entrar. Fer moltes entrades i sortides: entrar i sortir sovint. Tantes són ses entrades y sortides que han fetes, Ignor. 34. Dins la Seu fa l'entrada la processó, Ramis Clar. 113. Especialment: a) Acte i cerimònia d'entrar un monarca, príncep o altre jerarca solemnement en una ciutat, castell, etc. Aveu vós vist la entrada del rey?, Lacavalleria Gazoph. L'entrada de la murta: desfilada de carros adornats i acompanyats de la música, en tornar al poble la vespra de les festes, de carregar de murta i altres plantes aromàtiques per a les enramades. «L'entra(da) de la murta és | un carro ple de flocs, | un llaurador cantant | i un atre tirant flors» (cançó pop. val.).—b) Incursió, acte de penetrar en territori enemic. Enteníem emperò que les entrades, corregudes e damnificaments que farien en les fronteres de Castella, faessen ab bones espies, Pere IV, Cròn. 331.—c) Acte d'ingressar una persona com a membre dins una corporació, com a funcionari en l'exercici d'un càrrec, etc. Sia reebut en confrare pagant cinch sólidos a la almoyna en la entrada, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 69). Per entrada de aquell qui novellament volrà entrar en la dita Almoyna, doc. a. 1392 (Col. Bof. xli).—d) Acte de començar a sonar, a cantar, a recitar, un instrument o actor determinat, en un concert, representació, etc. «El director amb la batuta marca les entrades». «L'entrada dels violins».—e) Entrada de peix: arribada d'una mata de peix (Empordà). «Prepareu la barcada, que hi ha entrada de sardina».—f) L'entrada al món o a la vida: la naixença.
|| 2. Dret o possibilitat d'entrar. Donar entrada a un lloc: servir per a deixar-hi entrar. El menjador dava entrada a les habitacions interiors, Rosselló Many. 44. Donar entrada a qualcú: permetre-li d'entrar. Negar l'entrada: negar-li el dret d'entrar. Que no donàs als francesos pas e entrada per la sua terra, Desclot Cròn., c. 134. Dau-li entrada francament, car yo seré la portera del vostre castell, Villena Vita Chr., c. 32. Demanar entrada: demanar permís per a entrar;—espec., demanar als pares o tudors d'una noia autorització perquè el festejador pugui entrar a casa d'ella (Men.). «Quan vos vaig demanar entrada | no m'haguésseu dit que sí; | no es seria enamorada | sa vostra filla de mi» (cançó pop. Mall.). Tenir entrada: tenir dret o permissió d'entrar en un lloc; tenir familiaritat, franquesa, en una casa, amb una família, etc. Lo dit minyó, qui notable entrada en casa d'aquell senyor havia haüda, per lo dit efeminat senyor era mès en oblit, Curial, i, 3. Per lo mitjà vostre hauem agut entrada dauant la presència del vostre excel·lent fill, Villena Vita Chr., c. 203. Festetjavan per sa finestra perquè no tenia entrada a la casa, Roq. 18. Especialment: a) Permis de l'autoritat marítima a la tripulació d'un vaixell que arriba a un port, per a poder-se comunicar amb la gent d'en terra i desembarcar-hi. Prendre entrada: omplir el capità o patró d'un vaixell les formalitats necessàries perquè la tripulació d'aquell pugui comunicar amb la gent d'en terra i desembarcar en el port on ha arribat.—b) Fer una entrada: beneir abans de la missa el nin nou-nat i la partera, quan aquesta surt a missa (Manacor). Es diu «fer una entrada» perquè aquesta cerimònia equival a la purificació, després de la qual es dóna permís a la mare per a entrar dins l'església.
|| 3. Allò que es cobra pel dret d'entrar a un lloc, d'introduir-hi mercaderies, d'assistir a un espectacle en local tancat. Pera què ab més rectitut se pugue fer la cobransa de las entrades, doc. a. 1687 (BSAL, vii, 199). Per extensió: a) Conjunt de gent que assisteix a un teatre o a un altre espectacle. S'empresa des Teatro si volia tenir grans entrades havia de fer una altra cosa, Roq. 18.—b) Bitllet amb què s'adquireix el dret d'entrar a un teatre, d'assistir a un espectacle.—c) Suma de diners produïda per la venda dels bitllets d'entrada d'una funció teatral o altre espectacle.
|| 4. Allò que entra. Especialment: a) Quantitat cobrada o ingressada (per oposició a sortida o eixida, quantitat despesa). Segons l'entrada fe lo despens, Flos medic. 1. Lo justícia li manà que portàs los libres de la entrada e exida, Esteve Eleg. (ap. Aguiló Dicc.). Scriga totas las entradas y exidas, doc. a. 1531 (BSAL, ii, 123).
|| 5. Angle entrant; concavitat. «La mar fa una entrada i forma la badia de Pollença». Entrades d'aigua: línia corba que forma la figura d'un vaixell, des de la línia d'aigua fins a la cinta, a una i altra banda de la roda (Mall.). Entrada dels cabells: cada un dels angles entrants que formen els cabells a la part superior del front. Fer les entrades: llaurar de través aquella part de camp que la rella no ha pogut agafar pel dret (Conflent).
II. || 1. Lloc per on s'entra en un recinte. Les entrades i sortides d'una població: els llocs per on entren i surten de la població. Entrada de carrer: obertura inicial, on comença un carrer. L'entrada del port: la boca o espai per on les embarcacions entren en un port. Alienar ab frontera de la terra herma... ab entrades o ab exides e ab afrontacions, Cost. Tort. I, i, 6. Ha una gran ubertura..., la entrada no és escura ne clara del tot, Metge Somni iii. De ponts, finestres, | trapes, entrades | per les teulades, Spill 5456. Ell sabia les entrades e exides e les altres coses per què el castell se podia perdre, Cost. Esp. 139. Hi havia a la entrada de la casa dos rengles de xiprers, Lacavalleria Gazoph. Especialment: a) La primera habitació que es troba en haver passat el portal forà d'una casa. Vaig atravessar l'entrada corrents, Ruyra Parada 22.—b) Més especialment, Primer recinte que es troba en haver passat el portal forà d'una casa gran i d'on parteix l'escala que condueix als pisos (Palma).
|| 2. Principi, començament. Senyor, gran bé uos ha uengut, que molt hauets goanyat huy que entrada és de goanyar lo regne de València, Jaume I, Cròn. 132. En l'entrada del gran iuern s'esdeuenc, Llull Cavall. 5. En la entrada del mes de janer, Pere IV, Cròn. 43. Fins en la entrada de la primevera, Flos medic. 66 vo. A entrada de fosc o Entrada de nit: quan comença a fer-se nit. Fins a entrada de fosc el ramat no va arribar, Massó Croq. 101. Entrada de vent: quan el vent comença a bufar després d'una estona o temporada de calma (Empordà). «Bufa tan fort perquè ara és s'entrada d'es vent» (St. Feliu de G.). a) D'entrada: de bell antuvi, des del començament. «El nou director, d'entrada, ha acomiadat gran part del personal» (Fabra Dicc. Gen.).
    Loc.
—a) Tenir bona entrada i mala sortida: començar bé una cosa i acabar-la malament (Cardona).—b) Fer entrada de cavall i parada de rossí o Fer entrada de cavall sicilià: començar les empreses amb molta empenta i cansar-se'n molt prest.—c) No fer entrada ni sortida d'una cosa: no fer-ne cabal, no donar-li importància (Passanant).
    Fon.:
əntɾáðə (pir-or., or., bal.); antɾáðɛ, antɾáða (occ.); antɾá, entɾá (val.).
    Intens.:
—a) Augm.: entradassa, entradarra, entradota.—b) Dim.: entradeta, entradetxa, entradel·la, entradeua, entradiua, entradona.
    Var.
ant.: intrada.
    Etim.:
derivat de entrar.