DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENTRANT part. pres. de entrar, adj. i subst.
|| 1. part. pres. Que entra; cast. entrante. Cové que hom tempte e asag les letres unes entrants e ixents en les altres, Llull Cont. 366, 3. Anam fer reverència al sanct Pare..., e axí entrants per lo dit consistori fem-li reverència, Pere IV, Cròn. 104. Aytal hom o dona novellament entrant en cascuna de les dites confraries, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli).
|| 2. adj. i subst. m. i f. Persona que té entrada lliure i freqüent a una casa, a un lloc; cast. entrante, familiar. Totas las donas entrantas de cal senyor Serapi, Genís Julita 131. Acudien altres veïns..., alguns no tan entrants de la casa, que venien quan tenien humor o lleure, Ruyra Pinya, i, 48.
|| 3. adj. (Mes, setmana) que va a entrar, que és immediat al present o al que acaba d'indicar-se; cast. entrante, siguiente. «El mes entrant comença el curs». An es vuyt o deu dies va comensar a treure es coloms; an es quinze los arruxà; y sa setmana entrant, me'n va devallar sis, Roq. 42.
|| 4. A l'entrant: a) En el moment d'entrar; cast. al entrar, a la entrada. Póluora de cubebes... la qual sia molt odorada e fet fumigi d'açò al entrant del lit, Tres. Pobr. 16. En l'entrant de lur offici, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 433).—b) A l'entrada; en el lloc per on entren a un recinte; cast. a la entrada. En un castell lo qual és a l'entrant de un gran boscatge, Llull Blanq. 3. Al entrant del dit port, Pere IV, Cròn. 135. Cell qui era vengut, al entrant de Catalunya, Desclot Cròn., c. 167. Que anassen tots en una al entrant de la ciutat, Villena Vita Chr., c. 225. Domassos posats per lo entrant de la dita capella, doc. a. 1718 (Hist. Sóller, ii, 912). Varen ser al entrant d'un carrer, Massó Croq. 45.—c) Al començament (parlant de temps); cast. a principios, a la entrada. Diu com per tot lo mes de maig fins a lo entrant de juny tindria fins en trenta sinch mil hòmens, Entrev. Eyv. 22.
|| 5. m. Plat que es menja després de la sopa i abans del postre o darreria (or., occ.); cast. principio. Per carn selada magre per entrant de taula, doc. a. 1570 (BSAL, iv, 54). Farem un sopar bo, | la gallina apilotada | y per entrant un capó, cançó pop. (ap. Milà Rom. 6).
    Fon.: əntɾán (or., eiv.); antɾán (occ.); entɾánt (val.); əntɾánt (mall., men.).