DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENTRAR v. intr. i tr.: cast. entrar.
I. intr. (i ant. refl., entrar-se'n) Anar o passar de fora a dins.
|| 1. En sentit propi local, passar de fora a dins d'un lloc, d'un objecte material. a) Amb el nom exprés del lloc o objecte dins el qual es passa. Nos entrarem en la ciutat de iherusalem, Hom. Org. 5 vo. Nós e tota la maior partida hauíem combregat ans que entràssem en la mar, Jaume I, Cròn. 63. En presència de les gents que entren e ixen en esta ciutat, Llull Felix, pt. vii, c. 4. Ab la gràcia de Déus entraren-se'n tots en la nau, Muntaner Cròn. c. 95. En axí que pus que eren entrats en sa casa no'n exien, Genebreda Cons. 219. Ha un riu appellat Letes, del qual les ànimes qui aquí entren beuen necessàriament, Metge Somni iii. Entrar-me'n-he en la mia cambra, Tirant, c. 4. Ella prengué a la hospitalera per la mà y entraren-se dintre lo oratori, Comalada PP 65. Entreu ací dedins, si us plau, Massó Croq. 119. Sempre hey ha pobrets que toquen a sa porta plorant per entrar-hi, Ignor. 24.—b) Sense indicar expressament el lloc dins el qual es passa (encara que indicant el lloc per on es passa, la persona que hi és present, l'acció que es va a fer, etc.). Un saui mal vestit entrà dauant Alexandri e parlà fort bé, Jahuda Dits, c. 6. Aquella mesquina mare... sa filla la entrava visitar, Metge Somni iv. Vos he feta major offença en dar loch d'entrar-me a veure, Paris e Viana 23. Entrà ab gran gosar a Pilat e demanà-li lo cors de Jesús, Gerson Passió, c. 13. Son espòs la n'entra a veure, Verdaguer Idilis. Brunilda cau esmortida totd'una que el veu entrar, Picó Engl. 40. Entra la fosca per la porta oberta, Maragall Enllà 25.—c) Entrant, o així com entren (a un lloc): en el paratge o punt per on es passa a dins d'un recinte. Los prohençals tenien los dos lenys en guarda en cascuna de les puntes que són entrant al port, Muntaner Cròn., c. 83. «Així com entren a l'església es troba una capella gòtica».—b) especialment, Transgredir les fronteres d'un país, els murs d'una població, etc., per obrar-hi forcívolment i bel·licosa, per fer-hi dany, per robar-hi, etc. Les gents d'armes qui cascun dia entren per esvehir les terres del dit senyor e dampnifiquen aquelles, doc. a. 1390 (Ardits, i, 4). Que entraren e prengueren fins a la meytat del pont, Tirant, c. 5. Posqueren les generacions barbres entrar-se'n e scampar-se'n, Boades Feyts 51. Obligat a triar entre es perill de que li entrassen lladres, Ignor. 43.—e) Conèixer carnalment. Uries... couidà-lo lo rey... e féu-lo tant beure fins que casech embriach, e axí per esta rahó no entrà a sa muller, Serra Gèn. 113. Axí, l'ome vell, pel mèliç que y resta, | dispost és hi àbil en l'obra d'entrar, Proc. olives 1482.—f) Encaixar, tenir cabuda una cosa dins una altra. «La clau no entra»: no pot passar pel forat de la tancadura.—g) per ext., Oferir cabuda, permetre el pas a una cosa. «El capell no m'entra»: és a dir, no deixa que el cap hi entri. «Aquesta sabata no m'entra»: el peu no hi cap.—h) En el joc de dames i altres, arribar les peces d'un jugador al terreny propi del jugador contrari.—i) Entrar-li a qualcú: enganyar-lo o persuadir-lo d'una cosa que no li convé; portar-lo allà on no li convindria d'anar; fer-lo caure en error o en engany (Mall.). «No li entraràs, an aquest»: no el ginyaràs, no l'enganyaràs. «Li ha entrat de quatre duros»: l'ha enganyat de quatre duros, li ha fet pagar quatre duros d'excés.—j) Passar a formar part del capital (d'un home, d'una casa, d'una empresa). Dels diners que entraran y se gastaran de la caxa, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli). Lo que entrarà per compte de caxa, Ordin. Univ. 1629, fol 38. Entren es doblers a carretades, Roq. 3.
|| 2. fig. a) Sobrevenir (un afecte, un coneixement, una idea, una afecció física o moral); deixar-se sentir. En lo meu cor és entrat desig de lexar lo delit carnal, Llull Blanq. 4. Entrarà en la tua ànima conexença de clara veritat, Genebreda Cons. 108. May home ningú no entrà tant en la mia ànima com sou entrat vós, Comalada PP 54. No em va costar poc ni gaire de fer entrar al meu magí la percepció clara del moble, Ruyra Parada 19. Va entrar-me una gran desesperació, ibid. 21. Això no m'entra de cap manera: això no ho entenc gens; això em repugna, no ho puc sofrir. Com que no li entraven al cor ni li feien goig als ulls, Pons Com an., 155.—b) Aplicar-se eficaçment a un coneixement o afecte; conseguir d'entendre, d'estimar una cosa o persona. «Aquest xicot no hi pot entrar, a aprendre de lletra!»«Es inútil: no hi entro!»«No hi puc entrar de cap manera».
|| 3. Començar a formar part d'una corporació, a prendre part en una obra o acció comuna. Entrem los dos en vida contemplativa, Llull Blanq. 4. Qui vol entrar en orde de cauayleria, Llull Cavall. 7 vo. Cant alcú dels ditz menescals entrarà en la dita confraria, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 25). Gran obra és entrar en religió, Sermó St. Pere. Pots quedar per ara; entraràs de meritori, Ignor. 45. Quant teng d'entrar caputxina, Penya Poes. 25. Entrar a la casa: començar a festejar oficialment una al·lota, amb dret reconegut d'entrar dins casa d'ella. Ja fa més d'un any que vostè va entrar a la casa, y encara no m'ha dit «com va hermano», verbo casament, Roq. 50. Entrar en camp, en batalla, en lliça: prendre part a una batalla o lluita, començar a combatre. Aquell que'l senyor rey volia que no entràs en camp, Muntaner Cròn., c. 86. Era entrat en cinch lices, Tirant, c. 2. Com entren en batalla se pot dir que són mestres de caualleria, Tirant, c. 321. Que'l trist que huy entra ab elles en lluyta, Viudes donz. 159. Entrar en una disputa, baralla, etc.: posar-s'hi, prendre-hi part. Qual manera haurem en aquesta disputació en la qual volem entrar?, Llull Gentil 61. E promès-los que no entraria en lo dit setge, Pere IV, Cròn. 44. Entrar en la part: tenir participació en una cosa. Vós també entrareu a la part amb sos gastos, Roq. 42. Entrar en sort: prendre part en un sorteig. Sien tinguts y reputats per inàbils de poder entrar en sort, Ordin. Univ. 1638, fol 27. a) absol. Començar a actuar en un concert (a sonar, a cantar, etc.). Si sabés entrar a temps y a to, Ignor. 48.—b) absol. Prendre part en una jugada. «No hi entris, que et faré burro!»
|| 4. Iniciar una acció; posar-se a fer una cosa. Per exir de ma error entraria a esser serf per peccat, Llull Gentil 99. Entrar en possessió d'una cosa: començar a posseir-la. Entrar en sospita, en pensament: començar a sospitar, a pensar. Per tal que Evast no entràs en sospita, Llull Blanq. 1. A gran marauella entrà Fèlix en pensament de ço que vist hauia, Llull Felix, pt. i, c. 1. Aquesta darrera picardia el va fer entrar en suspita, Roq. 36. ant. Entrar en mala feta: causar dany. Tot bou qui entrarà en mala feta de dias pach IIII diners... cascun porch qui entre en mala feta pach II diners, doc. s. XIV (RLR, xv, 40). Entrar en dies: començar a tenir bastant edat. Cauall qui pasa de VI anys ho de qui auant hi entre ya en dies, vos lo daueu tanir arregnat un poch de matí, Flos medic. f. 20 vo. Entrar en gana: començar a tenir gana de menjar. Entrar en color: començar el sembrat a groguejar i secar-se. Entrar en canya: posar canya el blat (val.).
|| 5. Iniciar-se, començar a actuar. Entrar el vent: començar a bufar el vent. A cosa de las 11 del matí... entrà un fibló tan espantós en el terma de Sóller, doc. a. 1832 (Hist. Sóller, i, 156). A les deu, quan l'embat entra, Penya Poes. 304. Mos entra una gargalada, Penya Mos. iii, 91. Ja mos ha entrat sa moda, Roq. 2. Si a la ri desditxadament mos entrava aquella plaga, Ignor. 29. a) aplicat al temps: Iniciar-se, començar a passar (un temps determinat). Trametem un homa al castell que fés venir lo rector e lo batle, e entrant de la nit fóran aquí los dits rector e batle, doc. a. 1481 (Miret Templers 437). En entrar es juny, segaré, Ignor. 43. S'hivern ja mos entra, Alcover Cont. 32. Cercaren fins ben entrada la nit, Rosselló Many. 97.
|| 6. Formar part d'un nombre, d'un conjunt de coses; esser-hi comptat. En esta tersa figura d'oració entren totes quantes obres fan los hòmens justs, Llull Cont. 315, 11. Los quals entraran en lo mateix compte, Ordin. Univ. 1500, D 11. Que la salsa no sia espesa per rahó dels hous qui y deuen entrar, Flos medic. 236 vo. També hi entren les vetlles, Vilanova Obres, xi, 105.
II. refl. Entrar-se'n: || 1. Afonar-se; cast. hundirse. Si tant és que dels mariners muira negú, veem que'l giten en la mar e entra-se'n al fons e menuguen-lo los pexs, Llull Cont. 117, 24. Promulgà sentència que se n'entràs en abís tota la ciutat, Quar. 1413, p. 62. Los crits foren tan grans d'abdues les parts que paria que cel e terra se'n degués entrar, Tirant, c. 372. Creient que el món se n'entrava, Verdaguer Exc. 62. Anc que el cel s'abís i la terra se n'entr, Alcover Cont. 336. Entrar-se'n tot amb aigua: ploure molt copiosament. || 2. Encollir-se, contreure's (val.); cast. encogerse, contraerse. «Esta roba se n'entra». Entrar-se'n una persona: aflaquir-se molt. Entrar-se'n en los comptes: perdre diners, tenir dèficit.
III. tr.
|| 1. Portar o fer passar de fora a dins; cast. entrar, introducir. Entrar el gra o entrar es bell (Mall.): portar-se'n el gra al graner després de la batuda. Entrar el paller: desfer-lo i portar la palla a la pallissa (Empordà). Entrar l'erada o la batuda: portar les garbes a l'era. Entrar les figues: portar a dins de la casa els canats de figues que s'assequen. Entrar la roba o la bugada: llevar la roba del terrat o altre lloc on estava estesa i portar-la a dins de la casa. I amb gest qui mal temps augura, | la filosa deixarà | remugant: Pluja segura! | i la bugada entrarà, Riber Sol ixent, 5. Especialment: a) Fer ingressar en una corporació, comunitat, establiment, etc. Un company seu... passà a rebre'l a sa arribada, y entrant-lo de mitj fadrí en una barberia de barri..., me'l deixà per acomodat, Pons Auca 32.—b) Introduir fraudulentament o secreta. «Volíem entrar un carregament de blat, però no hem pogut». c) Entrar en calent: fixar un anell sobre una barra metàl·lica de gruixa un poc major calfant-lo perquè es dilati.
|| 2. ant. Penetrar violentament; conquistar, prendre forcívolment. Màlagua... tota potència humana no bastava entrar-la, doc. segle XV (Aguiló Dicc.). E si per ventura la ciutat se entràs, jamés se foren entrades ses fortaleses, ibid. E aprés que la hagueren entrada, sobrevengueren molts moros e hagueren-la cobrada sinó per lo gran esforç que los dits ciutadans hi feren, Turell Recort, 79.
    Loc.—a) Entrar en si: reflexionar seriosament i fer propòsit d'esmena.—b) Entrar pel forat de la clau (o de la porta) o per la finestra, o per la gatonera: ingressar fraudulentament o indeguda en una corporació, sense esser-ne digne (Vallès).—c) No voler entrar a gabelles: no voler escoltar raons (Mall.).—d) Entrar a qualcú per l'ull dret: caure-li en gràcia, venir-li de gust.—e) Fer entrar p'es cavat: fer anar pel camí dreturer (Mall.).—f) Entrar per una orella i sortir per l'altra: esser escoltat sense atenció.—g) Entrar en el cel a pesar de Déu: esser caparrut, fer allò que es vol, siguin quines siguin les dificultats.—h) Set n'han entrades i set n'han d'eixir: es diu al·ludint als qui s'entossudeixen i volen fer prevaldre la seva voluntat (Mall.).
    Fon.: əntɾá (pir-or., or., bal.); antɾá (occ.); entɾáɾ (val.).
    Sinòn.: I, penetrar, introduir.
    Antòn.: sortir, eixir.
    Etim.: del llatí ĭntrare, mat. sign. I.