DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENTRAVESSAR v. tr.
|| 1. Travessar, passar de banda a banda; cast. atravesar. Lo món passant | entravesant | a veure 'm vench, Spill 15184.
|| 2. Posar de través; cast. atravesar. Al rey d'Àfrica entrauessat lo portaren damunt hun cauall, Tirant, c. 144. Lo lop, mentre mengava, se entraversà un os al coyll, Eximenis Terç, c. 127. Amb el ram d'alzina entravessat sobre les nostres cuixes, Ruyra Parada 34. Entravessar-se a la gola una persona o cosa, a qualcú: esser-li antipàtica o repulsiva (val.). Especialment: a) Ribotejar en direcció diferent de les vetes de la fusta (Barcelona).
|| 3. refl. Posar-se en mig. interceptant o intervenint (en una disputa, baralla, etc.); cast. atravesarsé. Cridan aquestes paraules... brandia la destral quaix que'l volgués farir; en açò los amichs de cascun entravessaren-s'i, Reis Bret. 233. Yo puch bé aydar-uos | ... | si tots sou contents que yo m'i entrauesse. | —Plaer hi trobam, y plau-nos, mosènyer, | que us hi entrauesseu, Brama llaur. 90. Si no s'hi entravessen curiosos que rompen sa faxa, Ignor. 17.
|| 4. fig. Creuar; barrejar races o classes diferents en la reproducció d'animals o plantes; cast. cruzar. «Vull entravessar aquest canari amb aquella cardina». «Les abelles entravessen el pol·len de les flors». Una lleona entravessà(da) de gos de presa, Pascual Tirado (BSCC, iii, 237). Fill d'uns hortelans jo, y pobres; y ella, entravessada de marquesos y rica... Contil, Pons Auca 116. a) per ext., Barrejar de diferents procedències. «Els de la colònia catalana d'Alger parlen un català entravessat de francès».
    Refr.
—«Qui menja massa gros, s'entravessa el bocí» (Mall.).
    Fon.: əntɾəβəsá (or.); antɾaβesá (occ.); entɾaβesáɾ (València); entɾavesáɾ (Cast., Al.); əntɾəvəsá (bal.).
    Var. form.: travessar, atravessar.
    Etim.: derivat de través.