DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENTREBANCAR v. tr.
|| 1. Aturar de caminar bé algú, ficant-se-li entre les cames; cast. entrepernar, trabar. A entrebancar-me surten los polls d'una llocada, Cases A., Poes. 96. El jutge feia sonar la seva veu de botzina per no atropellar els balladors ni els escamots de vailets que els entrebancaven, Bertrana Herois 99. a) refl. Topar-se, en caminar o moure's, amb un obstacle que impedeix d'avançar o que fa perdre l'equilibri. Son corser s'entrebanca, Canigó v. La Beatriu s'entrebancà ab la cadira, Pons Auca 66.
|| 2. fig. Impedir d'obrar, de progressar; cast. trabar, estorbar. Entrebancar-se la llengua: parlar tartamudejant. Al Ros se li entrebancà entre dents un pu...nyal, Víct. Cat., Ombr. 80.
    Fon.: ɛntɾəβəŋká (or.); əntɾəβəŋká (bal.); entɾeβaŋká (occ.).
    Etim.: derivat de banc i prefixat amb entre-, o potser derivat de travar, com opina Coromines (BDC, xix, 30).