DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENTREMÈS, -ESA adj.
Aficadís; que intervé decididament en els assumptes que l'interessen (Empordà, Mall.); cast. entremetido. Una veynada que era molt resolta y entremesa, Roq. 24.
    Fon.: əntɾəmέs (Empordà); əntɾəmə́s (Mall.).
    Etim.: del part. pass. de entremetre.

2. ENTREMÈS m.
|| 1. Cadascun dels plats de viandes lleugeres que es serveixen entre plat i plat principal d'un àpat, o abans de la sopa o del primer plat d'aquest; cast. entremeses. Statuïm que la cort nostra regladament en lo dinar de dos menjars apparellats tan solament sia contenta: volem però oltre açò alcunes vegades a conexença del majordom de la nostra cort d'alcun entremès esser appareylat, Ordin. Palat. 169. Entremès de banquet, los plats del mitg de un banquet, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Representació dramàtica o coreogràfica que es fa entre altres parts d'una festa civil, religiosa, domèstica, etc.; cast. entremés. Lo artiffici on fou portat lo antramés que fou fet aquí en Barchinona a les nostres noces, doc. a. 1380 (Rubió Docs. cult. ii, 215). Se perforcen de fer solempne e magnífica professó... fahents entremesos, jochs e grans alegries e solaços... portant per los carrés lo sant preciós cos de Jesuchrist, doc. a. 1449 (arx. mun. d'Igualada). Per honor de la festa de Còrpore Cristi en aquesta vila se fan alguns entremesos, entre los quals s'ich fa l'entremès de sent Miquel ab los diables, doc. a. 1451 (mat. arx.). Fossen fetes dances tot aquell dia... e qualsevulla orde que dançàs he u fes millor, o fesse jochs o entramesos ab més gràcia..., que guanyassen XX marchs d'argent e tot lo que costauen los entramesos, Tirant, c. 45.
|| 3. ant. Cadascun dels desfressos, màscares i altres atuells que s'empraven per a les dites representacions. Al soldevall del dit carrer és la casa de la ciutat on són conservats los entramesos qui serveixen a la processó lo dia de la festa del sagrat Cors de Jesuchrist, doc. a. 1439 (Ardits, i, 386). Que sia tengut..., passada la festa de Còrpore Christi, demanar e replegar tots los entremesos de la dita vila, axí com ales, vestiments, caps, maces e diademes e altres entremesos, e tornar en la casa hon acostumen star ensemps ab los castells, doc. a. 1454 (arx. mun. d'Igualada).
|| 4. fig. Acció o sèrie d'accions que sembla cosa de comèdia; cast. comedia, sainete. Com la Infanta veu tal entramès no's pogué detenir de riure, Tirant, c. 87. La Infanta que hagué vist tot lo entramès dix a les sues donzelles: Mirau per vida vostra quant és lo saber dels strangers, Tirant, c. 97. Aquella nit | un bon pagès | vent l'entremès | de sa muller | en lo celler | adulterava, Spill 1890. La carn uolrà fer algun entremès, Anònim (Cançon. Univ. 309). Si aquest entremès s'allarga, Ignor. 38.
    Fon.: əntɾəmέs (Barc.); entɾemés (Val.); əntɾəmə́s (Palma).
    Etim.: del part. pass. de entremetre.