DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATENTREMIG
|| 1. adv. i prep. Enmig; cast. en medio. a) Usat com a adv.: En un bastó lligades les cebates tenint entremig una cistella les hi va donar, Faules Isòp. 147. Taca d'un punt és entremig la terra, | i al si de Déu tot l'univers no és tant, Verdaguer Idilis.—b) Usat com a prep.: Axís n'Oms s'aguanta ferm | entremig de la batalla, Picó Engl. 28. I entremig de les tendes enemigues | travessen tot el camp, Alcover Poem. Bíbl. 62. Estaven amagats entremig dels joncs, Ruyra Pinya, i, 24.
|| 2. m. Part central o situada enmig d'altres; cast. medio, intermedio. En lo entremig, ço és en lo mig del capital de la cuxa, Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 7. Les barres catalanes hi dibuixa | sembrant sos entremigs d'alguna estrella, Canigó x.—a) especialment, Peça intermèdia; objecte que està entre altres; nàut., Un dels cabirons que es col·loquen entre els baus i els barrots.
|| 3. m. Temps que transcorre mentres es realitza un fet; cast. intermedio. La tropa en eixe entremig rebé l'orde... que usara el cabell ras, Martí G., Tip. Mod. ii, 289. «En aquest entremig»: en aquest temps, mentres això s'esdevenia (Mall., Men.).
Fon.: əntɾəmíʧ (or., bal.); entɾemíʧ (occ., val.).
Etim.: del llatí intermĕdĭu, ‘situat en mig’.
entremig