DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENTREVALL m. ant.
|| 1. Espai de temps entre dues accions o esdeveniments; cast. espacio, intervalo. Que hajen algun entrevall de repòs, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 446). E en aquest entreuall mossèn Johan Torrelles caualler ab una calauera armada ha preses diuerses robes, doc. a. 1452 (BSAL, ix, 335). Les quals dites obres han durat per entrevall de temps hun any, sis mesos, vint e set dies, doc. a. 1468 (Arx. Gral. R. Val.). Dos ab gramalles e caperons vestits en lo entrevall que lo ofici divinal se deya en la Seu, Carbonell, Ex. Joan II, pàg. 330.
|| 2. especialment, Espai de temps en què no es treballa; interrupció de l'acció; descans, repòs; cast. reposo. No porien molra continuadament ne sens algun entrevall, Codi Lagostera 39. Volgueren que cascú a qui les obres seran manades haien a continuar aquelles fins que les haia acabades, e que l'obrer no hi gos fer entreuall algú, doc. a. 1438 (arx. mun. d'Igualada). Car la ymaginació continuada per libres, no lexa fer entrevayll en l'acte del enteniment en les veritats que'ls libres li mostren, Canals Carta, pròl. Sens entrevall | l'hosta damnada | prest fon penjada, Spill 3326.
|| 3. Espai buit entre dos cossos; cast. intervalo, espacio. Entre lo primer loch e lo segon sia fet convinent entreval, doc. segle XIV (arx. convent Sta. Clara de Palma). Los elephants encara ab poch entrevall entre les gents d'armes col·locats, Quinto Curcio, o 9 vo (ap. Aguiló Dicc.).
    Var. ort. ant.: entrevayll (Col. Bof. xiii, 419); antrauall (Y en l'antrauall, que luny no eran, Coll. dames 856).
    Var. form.: interval.
    Etim.: del llatí intervallu, mat. sign.