DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATENTRISTIR (ant. entrestir). v. tr.
Posar trist; cast. entristecer. Els pobres veg plorar e entristir e emmalautir per los engans e les injúries, Llull Cont. 114, 26. Les làgremes del entrestit rey, Tirant, c. 9. Les superfluitats entristeixen lo cor, Curial, iii, 14. Qui ha entrestit la vostra diuinal cara?, Villena Vita Chr., c. 92. Negun accident de malaltia entristeix axí los tribulants, Cauliach Coll., ll. ii, d. 2a, c. 2.
Fon.: əntɾistí (or., bal.); antɾistí (occ.); entɾistíɾ (val.).
Conjug.: segons el model partir.
Var. form. i sinòn.: entristar.
Etim.: derivat de trist.