ENTRONCAMENT m.: cast. entronque, entroncamiento. || 1. Acte i efecte d'entroncar. Relats d'entroncaments de famílies relacionades o conegudes dels presents, Pons Com an., 162. || 2. Lloc on entronquen dues línies, dos camins, etc. Fon.: əntɾuŋkəmén (Barc.); entɾoŋkamént (Val.); əntɾoɲсəmént (Palma).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.