DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENTRONCAR v.: cast. entroncar.
|| 1. tr. Establir parentesc amb una persona o família.
|| 2. intr. Contreure parentesc.
|| 3. intr. Ajuntar-se dues vies, carreteres, línies en general, començant a formar-se'n una de sola. Especialment, a) Ajuntar-se una línia secundària amb la principal.
|| 4. refl. Adormir-se fort (Urgell, Segarra).
    Fon.: əntɾuŋká (or.); antɾoŋká (occ.); entɾoŋkáɾ (val.); əntɾoŋká (mall.).
    Etim.: derivat de tronc.

2. ENTRONCAR v. tr. vulg.,
per estroncar. Ya 'n mana als criats que al pou fos tirada; | el pou rigurós ya se'n entroncava, cançó pop. (ap. Milà Rom. 24).