DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENTUMIR v. tr.
|| 1. Inflar i dificultar de moure's, per defecte de circulació; cast. entumecer. Interpretant los entumits moviments de la mà menos sema del ferit, Oller Fig. pais. 22. La criatura, que tenia sempre els membres entumits, Massó Croq. 160. Indiferents a tot el que no fos el fred que els entumia, Pous Nosa 127. Entumir-se el pa dins el forn: inflar-se sense estar cuit (Morella).
|| 2. fig. Inflar per gran conturbació d'esperit; cast. henchir. Estar o esser entumit o inflat de supèrbia o de còlera, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.: əntumí (Barc., Palma); entumíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: del llatí intumescĕre, mat. sign.