Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  enuig
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENUIG m.: cast. enojo.
|| 1. Fort desplaer, sentiment de contrarietat. No us torn a enug [sic] ni a pesar si jo us enpruxovol de pregueres, Llull Cont. 22, 27. Solament m'hi ocorren tres duptes de què'm volria ab tu certificar, si enuig no t'era, Metge Somni iii. Lo teu intens enuig no és de la mia absència, Isop Faules 42. Lo creuen ja entre penyes colgat, eom en sa fossa, | quan de l'enuig la flama llampeguejà en son ull, Atlàntida i. Es seu cos li tremolava de s'enuig, Alcover Rond. ii, 288.
|| 2. Gran molèstia. Nengun enuig, embarch o violèntia fassats, doc. a. 1340 (Capmany Mem. ii, 111). Li faria tants deserueys e enuigs com poria, Tomic Hist. 175.
    Fon.:
ənúʧ (or., mall.); anúʧ (occ.); enúʧ (val.); enúј (Pobla de S., Gerri, Sort).
    Var. ort.
ant.: enug (Muntaner Cròn., c. 50); enuyg (Llull Blanq. 4); anuig (Llull Gentil 302); anuyg (doc. a. 1506, ap. BSAL, x, 305); enuix (Agustí Secr. 109); enutx (Penya Mos. iii, 191).
    Etim.:
del llatí in ŏdĭo, en frases com in odio esse, in odio habere, ‘estant odiant’ (cf. Diez EWb i, 224; REW 4448).