DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENVAIR v. tr.
|| 1. ant. Acometre, atacar. Si per aventura hun o moltz seran en companyia d'aquel qui serà envayt, acomès o començat..., doc. a. 1337 (Priv. Ordin. Valls Pir. 228).
|| 2. Entrar forcívolament en un territori, en una ciutat o en altre lloc; cast. invadir. Lo quart dia ans que l'envayr de la ciutat se faés, fo acort de nós e dels nobles e dels bisbes que faessen conseyl general, Jaume I, Cròn. 81.
|| 3. fig. Ocupar amb fort impuls un lloc, un objecte; sobrevenir irresistiblement; cast. invadir. Les clavellines envaïren tan descaradament el costat de son balcó, Pons Com an., 91. La fosca ho envaí tot, Ruyra Parada 77. Ha vingut la nova primavera envaint els dominis de la mort, Carner Ofrena 11. La son m'anava envaint, Ruyra Pinya, ii, 23.
    Fon.: əmbəí (Barc.).
    Var. form.: invadir.
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: del llatí invadere, mat. sign.