DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENVANIR (ant. envaneir). v.
|| 1. ant. intr. Tornar va; reduir-se a cosa vana; cast. desvanecerse. Car lo cors no és glorificat, per assò cové que romanga en la terra e que podresca e envanesca e al dia de la resurrecció que retorn a la ànima, Llull Cont. 253, 5.
|| 2. tr. Fer tornar va; infondre vanitat, idea exagerada del propi mèrit; cast. envanecer. La Rossa... la fama de son monyo la n'envania una miqueta, Pons Auca 17. a) refl. Adquirir vanitat, formar-se idea exagerada del propi mèrit; cast. envanecerse. Dus sense envanir-te la corona divina dels quinze anys, Llorente Versos, i, 83. M'envanesch en publicar aquestes opinions, Roq. 36.
    Fon.: əmbəní (Barc.); embaníɾ (Val.); əɱvəní (Palma).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: derivat de va.