DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENVEJÓS, -OSA adj.
Que sent enveja; per ext., Que prové d'enveja o que expressa enveja; cast. envidioso. Ànima envejosa mor en la ira de Déu, Llull Doctr. puer. 65. Los envejosos giten verí fort pudent per la boca, Metge Somni iii. Tantes mirades envejoses, Ignor. 53.
    Fon.: əmbəʒós (pir-or., or.); ambeʒós (Organyà, Oliana, Balaguer); ambeјós (Tremp); embeјós (Montardit); embeʤós (Fraga); embeʧós (Val.); əɱvəʒós (bal.).
    Var. ort. ant.: enuejós (la més freqüent); enveiós (Febrer Inf. iii, 48); enueiós (Curial, i, 16); enueyós (Coll. dames 965); envetjós (Fiameta 9).
    Intens.: envejoset, -eta; envejosot, -ota; envejosíssim, -íssima.
    Etim.: del llatí invidiosu, mat. sign.