DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENVERGAR v. tr.
|| 1. Subjectar les veles a les vergues (Cat., Val., Bal.); cast. envergar.
|| 2. Fer enfilar els fesols o altres plantes per les canyes o politxons (Val.); cast. enrodrigonar.
|| 3. (molt dialectal mall. i eiv.) substitueix una multitud de verbs que expressen les idees de ‘llançar, posar, aplicar, aficar, pegar, entimar, menjar’ (amb un ús completament idèntic al del verb envelar en menorquí: V. envelar || 3). Es trompeter enverga trompetada que aixorda, Alcover Cont. 87. Tast, diu un, envergant-li mansiula, ibid. 437. Es Rector guayta per una finestra... En Pere l'afina i tot d'una enverga crit de:—Bon dia tenga!, Alcover Rond. x, 40. Aquell pren fins a s'anell y s'en enverga tres dits d'aiguardent, Roq. 51. «Tot d'una que li diuen res, s'enverga a plorar».
    Fon.: əmbəɾɣá (Barc.); ambeɾɣáɾ (Val.); əɱvəɾʝá (Palma, Manacor); əɱvəɾɣá (Sóller, Inca, Men., Eiv.).
    Var. form.: esvergar (usat en l'accepció || 3).
    Etim.: derivat de verga.