DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENVERNISSAR v. tr.
|| 1. Donar vernís; cobrir de vernís una cosa per enlluentir-la; cast. barnizar. Vermelló per anvernissar lo dit pom, doc. a. 1362 (Rubió Docs. cult. ii, 140). Que fasses un archa de bon lenyam e que sia bé cimentada e envernissada dins e defora, Serra Gèn. 16. Una cervellera bona, envernissada, folrada de fustani negre, doc. a. 1437 (BABL, xi, 155). Aquell verniz ab què envernicen les escudeles de terra, Tres. pobr. 23. Sie posat al sol en vexel de terra o de vidre enverniçat, Cauliach Coll., ll. vi, d. 2a, c. 1.
|| 2. fig. Polir per la instrucció o l'educació; cast. barnizar. Un pagès envernissat de ciutadà, Ignor. 56. Hildebrand envernissava d'erudició la seva Fanny, Espriu Lab. 141.
    Fon.: əmbəɾnisá (Barc.); embeɾnisáɾ (Val.); əɱvəɾnisá (Mall.).
    Etim.: derivat de vernís.