Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  envestida
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENVESTIDA f.
Acte i efecte d'envestir; cast. embestida, acometida. Deu esforsadas matronas... mantengueren la envestida molt de temps, però a lo últim les feren prisioneras, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 766). Ell sustingué ab aquests un poch de temps la primera envestida y fúria del combat, Lacavalleria Gazoph. Tan li punjen al bou, que pega una embestida, Rond. de R. Val. 51. Salta sobre l'esclau, y ab l'envestida | l'arch se va rompre manejat per ell, Costa Trad. 119. Prendre envestida: prendre impuls, preparar un salt o una correguda. Els corps... se'n van entre els brescats roquissars per pendre de més amunt l'envestida, Rosselló Many. 136. Tenir molta d'envestida: tenir molta força en el primer impuls, en el moviment inicial d'una escomesa, d'una correguda. «Aquest cavall només té s'envestida bona» (Mall.). Pegar (o donar) una envestida: créixer considerablement. «Aquests infants han donat una bona envestida»: han crescut molt. Treballar (o fer una cosa) amb envestides, o a envestides: treballar o fer una cosa amb interrupcions i represes. Parlar amb envestides: parlar tartamut, returant-se un poc i reprenent el parlar (Mall., Men.).
    Fon.:
əmbəstíðə (or.); ambestíðɛ (occ.); aɱvestíða, ambestíða (val.); əɱvəstíðə (bal.).
    Intens.:
envestideta; envestidassa; envestidota.