DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENVESTIR v. tr. ant.
|| 1. Investir. Lo senyor porà lo feu atorgar a qui'l més uolrà dels fils e aquel enuestir del feu reeben d'aquel homenatge, Capítols, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 325). E feu-nos homenatge de faeltat dels dits feus, e Nós l'envestim de aquells, Pere IV, Cròn. 180.
|| 2. Revestir; cobrir una cosa com d'una vesta. Dos paranquilets envestits, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 412). Hun march per a pesar or, de setze marchs, enuestit de cuyro, doc. a. 1465 (BDC, xxiv, 124).
|| 3. Subjectar les diferents peces que formen el cos d'un carro, a tall de prova per veure si ajusten bé, abans de subjectar-les definitivament (El Talladell, ap. BDC, xxii, 129).
    Etim.: del llatí investire, ‘cobrir d'una vesta’.

2. ENVESTIR v. tr. i intr.: cast. embestir.
|| 1. tr. Acometre impetuosament; atacar; dirigir-se a una persona o cosa violentament, per lluitar-hi, per fer-li mal. En Berenguer de Vilaragut ab XII galees... trobà tres naus e terides moltes del rey Carles..., e tantost envestí-les e pres-les totes, Muntaner Cròn., c. 109. Veents que dels catalans de ferm volien envestir, giren e fugen, Pere IV, Cròn. 397. Axí com nosaltres aurem cenyit la ciutat, la envestirem, Lacavalleria Gazoph. En Xaneta l'envestiria per un costat, en Lluís per un altre, i jo... cop de puny a la boca del cor!, Ruyra Parada 16. Especialment: a) Posar-se en moviment ràpid un animal contra un altre o contra una persona o cosa. Es toro envestí a una part des públich, Roq. 25.
|| 2. intr. Començar a moure's ràpidament (per vèncer un obstacle, per fugir, etc.). Recularia pera pendre alè, embestiria tot de cop, y passaria per dessota, Pons Auca 172.
|| 3. tr. o intr. Sobrevenir una cosa molt forta i que pot perjudicar. Aquell trebolí de vent... envestí a la iglésia parroquial y la maltractà tan orriblement que destruí del tot las teuladas, doc. a. 1832 (Hist. Sóller, i, 156). Se tors i se mostia sa floreta que l'envest i l'estamanetja un cap de vent desfet, Alcover Cont. 38. Per damunt ell li envestí un roy de dobles de vint, Roq. 37. Y que és aquesta olor que mos envest tan redolenta, Ignor. 2. a) fig. Sobrevenir fortament una passió, una afecció anímica o corporal. «M'ha envestit una son rabiosa i no he tingut més remei que anar-me'n al llit».
|| 4. tr. o intr. Topar; tenir un contacte violent, arribar a tocar impetuosament un objecte. Envestirem a un guarda-rodes, Roq. 11. La fragata del Sr. Governador... isqué'lls una fusta de fransesos, y la mar era tan grosa que envestint a la vella féu trebocar dita fragata, Entrev. Eyv. 27. A les palpentes..., d'improvís embestiren la porta d'entrada, Víct. Cat., Ombr. 22. Hem d'estar subjectes a un cotxer que a lo millor mos envest cap a un escopidor, Penya Mos. iii, 108. «Un autobús ha envestit un tramvia» (o «s'ha envestit amb un tramvia»). Envestir la platja: atracar-hi la barca, amarrar-la (Roig-Amades Pesca).
|| 5. tr. o intr. Començar a moure's amb rapidesa, decididament. Envestí al dret, decidida, com inflada d'orgull, Pons Auca 249. Embestíem la vall de Bianya, Massó Croq. 59. Envestíem per mig dels sembrats, Rosselló Many. 69.
|| 6. tr. o intr. Dirigir-se resoltament a qualcú per parlar-li (generalment per renyar-lo, per demanar-li qualque cosa, etc.). Vós voldríau que anàssim a envestir es monossipal que no agafà ets al-lots, Ignor. 9. Resolgué embestir a la Emília, Pons Auca 125.
|| 7. tr. Agafar resoltament una cosa (per menjar-la, beure-la, fer-ne ús). Agafant la esberla més grossa se l'acostà als llabis..., y'ls mostrava la escorxa... tot embestint-ne una altre de las més sanceras, Pons Auca 58. El revetler... envestí el flasco d'un sobreposat pegant-li una tímbola frenètica, Galmés Flor 81.
|| 8. tr. Emprendre; iniciar decididament una obra. Ja es necessita esser forts per porer envestir un dijuni d'aqueis!, Alcover Cont. 100. Quant envest resoltament l'obra, Obrador Arq. lit. 14.
    Fon.: əmbəstí (pir-or., or.); ambestí (occ.); aɱvestíɾ, ambestíɾ (val.); əɱvəstí (bal.).
    Conjug.: la mateixa de vestir.
    Sinòn.: acometre, escometre, emprendre.
    Etim.: del llatí investīre, terme militar usat amb el significat de ‘envoltar i atacar una plaça o fortificació’ (cf. Diez EWb; Meyer-Lübke REW 4531).