DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENVILIR v. tr.
Fer vil; cast. envilecer. L'ufaner que't ven ajuda | t'endogala y t'envileix, Aguiló Fochs foll. 46. I tornaré a dansar a la faisó | de les més envilides criatures, Alcover Poem. Bíbl. 68. Tos llavis fulguren en lo rostre envilit, Carner Sonets 43.
    Fon.: əmbilí (Barc.); embilíɾ (Val.); əɱvilí (Palma).
    Conjug.: segons el model partir.
    Var. form.: envilir.
    Etim.: derivat de vil.