DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENVIRONAR v. tr.
|| 1. ant. (i modernament molt literari) Envoltar, cenyir; cast. rodear. Vós sots tan gran que environats los plans e les muntanyes, Llull Cont. 4, 13. Esdevengueren en un bell prat environat de bells arbres, Llull Blanq. 48. La gorgera enuirona lo coll, Llull Cavall. 24 vo. Ell féu son mur qui environà tota la host e la vila, Muntaner Cròn., c. 51. Anats environant e cercant los castells, Evang. Palau. Dos nobles escuders... de linatge noble, no emperò de cint de cavalleria environats, Ordin. Palat. 18. Aquella enganosa serpent... m'ha tot environat, Oliver Exc. 25. M'environa y m'abrigalla | la foscor per tot arreu, Aguiló Fochs foll. 126. a) fig., en sentit immaterial. Aitant pocs són los térmens d'on és termenat e environat l'enteniment de l'ànima, Llull Cont. 127.
|| 2. intr. Revoltar, trescar d'una banda a l'altra (Esporles).
    Fon.: əmbiɾuná (Barc.); əɱviɾoná (Mall.).
    Var. form.: invironar (Subirà Rey qui invironats los plans e'ls munts, Llull Cont. c. 43, 28).
    Etim.: derivat de enviró.