DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENVOLUPAR (escrit també envolopar). v. tr.
Embolcar; cast. envolver. No hac hòmens que vostre beneyt cors lavassen ne qui l'envolopassen en draps, Llull Cont. 90, 6. Que l'apportàssets bé envolupat en drap encerat, doc. a. 1368 (Rubió Docs. cult. i, 217). Sie envolopada la gola de part de fora ab lana, Tres pobr. 31. a) fig. Com ergull sia comensament de tots mals, e lo vostre sotmès sia tot envolopat e ple d'ergull, Llull Cont. 141. Son enuolupats en creximent e doblament de maior onta, Hist. Troy. 81.
    Fon.: əmbulupá (Barc.). Es paraula inusitada en el llenguatge quotidià, però usada en els escrits.
    Etim.: la mateixa del fr. envelopper, de l'it. involupare, que suposen un radcial volup- que tal vegada es pugui explicar com una variant de volut-, encara que el canvi de t en p és poc normal; es tractaria, doncs, d'un verb llatí *involūpare, variant de *involūtare (format damunt involvĕre, mat. sign.).