Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  epístola
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EPÍSTOLA f.: cast. epístola.
|| 1. Carta; lletres dirigides a qualcú per exposar-li assumptes familiars o d'altra mena. Les epístoles familiars de Ciceró, Ordin. Univ. 1629, fol 78. Especialment: a) Composició literària en què es parla en segona persona i que té l'aspecte d'una carta. Si has a tractar de les Epistoles, posa primera la salutació, en aprés l'exordi, tercerament la narració, quartament la petició, quintament la conclusió, Cons. Prov. 14. Allegar dits de trobadors e les epistoles de Ovidi, Metge Somni iii. Lo sompni de Pharaó... moralizat per Johanem Limonicensem en vuit epistoles, Curial, iii, 29.
|| 2. més especialment: a) Cadascuna de les cartes que es conserven dels apòstols, dirigides a cristians particulars o a comunitats cristianes, com la dels Romans, dels Gàlates, etc. Dix sent Paul en lapistola [l'epístola] que nulla obra non és bona ni perfeita senes caritad, Hom. Org. 2. Ordona subdiaca a cantar la epístola, Llull Doctr. Puer. 27.—b) Fragment d'una epístola apostòlica, que es llegeix en la missa abans de l'evangeli. Quan voleu anar a missa, que siats al començament, no a la epístola ne al evangeli, Sermons SVF, i, 85. La part de l'epístola: el costat dret de l'altar mirat del lloc on estan els feels, que és el costat on es posa el celebrant o el subdiaca per a llegir o cantar l'epístola.
|| 3. per ext., Orde sagrat del subdiaconat, amb el qual es confereix al clergue la facultat de cantar l'epístola en les misses solemnes. «El meu fill ja ha pres epístola, prest cantarà missa».
    Fon.:
əpístulə (Barc.); epístola (Val.); əpístolə (Palma).
    Etim.:
pres del llatí epistŏla, mat. sign.