DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EQUIVOC m.
Equivocació.
    Fon.: əkiβɔ́k (Barc.).
    Etim.: derivat postverbal de equivocar.

EQUÍVOC, -ÍVOCA adj.: cast. equívoco.
|| 1. Que es pot entendre o interpretar de dues o més maneres diverses. Souint pobrea de perfet lenguatge causa que sola una paraula moltes coses senyala... E axí... he pres yo aquest nom, elegir, equiuoch a qualsevol acte que de nostra potència proceheixcha, Corella Obres 155. Puig també glosau la mia textura | y ab seny equivoch voleu postillar, Proc. olives 18. Els senyals significants acte, alguns són univochs, e altres equivochs, Cauliach Coll., ll. vi, d. 1a, c. 2. Usar de paraules equívoques y dir mentides és casi una mateixa cosa, Lacavalleria Gazoph. Una dita equívoca feia pujar els colors a la cara, Llor Jocs 25. a) substantivat, m. Paraula o cosa que pot esser entesa o interpretada de dues o més maneres diverses. Parlar per equívocs: dir paraules equívoques, Lacavalleria Gazoph. Tots els ressorts tentava: complacèncias, manyaguerias, insinuacions, equívochs, situacions comprometedoras, Pons Auca 171. Jugar l'equivoc: usar paraules que es poden prendre en diferents sentits.
|| 2. Sospitós, dubtós. «Aquest noi observa una conducta molt equívoca». Atès son estat equívoc, sovint la sermonejava, Pons Com an., 151. El pinxo, el valent d'establiment més o menys equívoc, Pla SB 140.
    Fon.: əkíβuk (Barc.); ekíβok (Val.); əkívok (Palma).
    Etim.: pres del llatí aequivŏcum, mat. sign. || 1.