DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATEQUILIBRI m.: cast. equilibrio.
|| 1. Estat d'un cos que està en repòs o sense caure, per estar subjecte a l'acció de forces que es contrarresten mútuament. Estar en equilibri. Conservar l'equilibri. Perdre l'equilibri: moure's o caure pel predomini d'una força damunt la que la contrarrestava. Anant amb peus de plom per no perdre s'equilibri, Ignor. 56.
|| 2. pl. Moviments i esforços amb què procura mantenir-se dreta una persona o animal contrarrestant la força de la gravetat que tendeix a predominar. «Els funàmbuls fan equilibris damunt la corda». a) fig. Esforços per a mantenir-se en l'estat normal de salut, situació econòmica, etc., i en general per a vèncer dificultats perilloses en qualsevol sentit. «Amb el sou que tinc, a penes puc viure fent molts equilibris».
|| 3. fig. Ponderació, justesa en l'orde intel·lectual o moral. Obtenen els coneixements aquell equilibri y sistematisació que converteix en ciència orgànica y articulada el munt dels datos, Obrador Arq. lit. 73.
Fon.: əkilíβɾi (Barc., Palma); ekilíβɾi (Val.).
Var. form. ant.: equilibre (Lacavalleria Gazoph.).
Etim.: pres del llatí equilībrĭum, mat. sign.