DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EQUIPATGE m.
Conjunt de persones i coses de què és proveït algú o algun objecte per a la seva actuació o funcionament normal; cast. equipaje. Ell estava en molt mal equipatge, Lacavalleria Gazoph. Ells anaren a la encontra de ell, ab un equipatge magnifich, o ab una pompa magnifica, Lacavalleria Gazoph. Especialment: a) Conjunt de persones embarcades per al servei d'una nau. Nòmina de las personas component lo equipatge del xabech corsari anomenat el Succés, doc. a. 1780 (Rev. Men., xix, 85).—b) Conjunt d'objectes que es porten per a l'ús personal en anar de viatge.
    Fon.: əkipáʤə (Barc., Palma); ekipáʧe (Val.); ekipáʤu (Alg.).
    Etim.: derivat de equipar.