DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EREMITA m.
Home que viu en un erm per esperit d'ascetisme o penitència; cast. eremita. L'humil santuari de l'alta serra | hon l'eremita cumplí 'ls seus vots, Llorente Versos, i, 146.
    Fon.: əɾəmítə (Barc., Palma); eɾemíta (Val.).
    Sinòn.: ermità.
    Etim.: pres del llatí eremīta, mat. sign.

EREMITÀ, -ANA adj. ant.
Ermità. Faes vida quasi heremitana, doc. a. 1427 (Ardits, i, 257).