DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ERIGIR v. tr.: cast. erigir.
|| 1. ant. Alçar, posar dret. Axí mateix havia dreçat y erigit lo nostre victoriós estandart, Pere IV, Cròn. 307. Erigia la robustesa carnosa de les seves faccions, Esclasans Urània 202.
|| 2. Alçar, edificar (un monument, un temple, una construcció dedicada). Abaxar las dos sepultures de la capella mayor que staven erigides y ocupaven aquella part del presbiteri, Lumen Domus, i, 278 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 3. Instituir, fundar. Los demés col·legis que's troban erigits dins la ciutat de Barcelona, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli).
|| 4. fig. Elevar a una certa condició; constituir en un càrrec, dignitat, situació més elevada que la que es tenia. Per ajudar al dit don Jayme a occupar lo regne d'Aragó per erigirse en rey, doc. a. 1414 (Col. Bof. xxxvi, 53). Erigir un ducat en regne: Ducatum ad regni dignitatem titulumque evehere, Lacavalleria Gazoph. Erigirse en doctor, voler passar per doctor, ibid. En lo matí d'avui, los fadrins que s'erigeixen en amos del poble, no deixen treballar a ningú, Serra Calend. folkl. 62.
    Fon.: əɾiʒí (Barc., Palma); eɾiʧíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Var. form. ant.: eregir.
    Etim.: pres del llatí erĭgĕre, mat. sign.