Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. errada
veure  2. errada
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ERRADA f.
Acte i efecte d'errar; cast. yerro.
|| 1. Acte d'equivocar-se, de discordar de la veritat. El fenèuol que feya de grans errades, Jaume I, Cròn. 15. Errada de comte se pot enmenar, Cost. Tort. II, vi, 1. Seria gran errada de metre lo fet de Mallorques, Pere IV, Cròn. 167. Per les xiques errades, si són moltes, se dispon hom a grans, Egidi Romà, ll. iii, pt. 2a, c. 15. Ladonchs l'om veu, si és sabent, l'errada, Ausias March, cviii. Lo pacient no scapa de la mort per aquesta errada, Cauliach Coll., ll. iii, d. 2a, c. 5. Foren posades penes sobre les erradas en tocar les hores, Rúbr. Bruniquer, v, 69. Errada d'impremta: error comès en imprimir un text. Errada de còpia: cosa copiada malament, disconforme amb l'original.
|| 2. Desviació de la llei moral; falta, pecat. Vos, Sènyer, sabeu tots los meus peccats e totes les mies errades, Llull Cont. 21, 30. El bon germà és aquell qui oblida ta errada, Jahuda Dits, c. 27. Si'ls hòmens són viciosos..., les dones, que no han tanta perfectió com ells, no és maravella si aquelles fan errades, Metge Somni iv. Per set errades, | set dolenties, | set astrosies | que són en tu, Spill 12278.
    Refr.
—a) «Una errada prest és feta»: vol dir que és molt fàcil cometre un error i que tots hi estam exposats.—b) «Les errades no les fan les muntanyes, sinó els homes»: es diu per excusar una equivocació.—c) «Ses errades d'es metges, sa terra les cobreix» (Mall.); «S'errada d'es metge, sa sepultura la cobreix» (Men.).—d) «Una errada és una lliçó» (Alcoi).—e) «Un fa l'errada, i l'altre la paga»: vol dir que sovint paguen els justos pels pecadors.—f) «Més val una errada meua que una encertada teua» (Benassal).
    Fon.:
əráðə (Barc., Palma); erá (Val.).
    Intens.:
—a) Augm.: erradassa, erradota.—b) Dim.: erradeta, erradetxa, erradeua, erradiua, erradona.
    Etim.:
del llatí errāta, pl. de errātum, ‘errat’.

2. ERRADA f. ant.
Dona errada; prostituta. Fembres errades | e coronades | en lo poblich | viudes te dich | les han criades, Spill 9545. Per ajudar a casar tota manera de dones, doncelles, viudes, errades, doc. a. 1539 (ap. Aguiló Dicc.). V. errat.