Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ert
veure  2. ert
veure  3. ert
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ERT, ERTA adj.
Dret i inflexible; enravenat; cast. tieso, erguido (si està vertical), yerto (si està enravenat per carència o escassesa de vitalitat). «El Joan camina molt ert» (Camp de Tarr., Ribera d'Ebre, Maestr., Cast., Val.). «Li ha agafat un treball i s'ha quedat ben ert» (Camp de Tarr.). «Estic ert de fred». «M'he quedat ert com un boix» (Val.), o «com un totxo» (Vinaròs), o «com un pèsol» (Cast.), o «com un fus» (Val.). Los hòmens van erts tenent lo cap alt vers lo cel, Genebreda Cons. 96. Lo caualler... ere caygut d'espatles, e Curial staua tot ert e no sabia què's fer, si'l auciuria o'l lexaria a vida, Curial, ii, 20. Lo sperit li fallí, que no pogué més per la molta sanch que perdia; e tot s'espasmà, e tornà tot ert en la sella, que no'l pogueren descaualcar sinó ab la sella ensemps, Tirant, c. 64. E perque's conega ser gran caualler de la sella de la guisa, porte lo cors ert e algun poch pando, Menaguerra Cavaller. Pel carrer venia un bulto, ert com un boix, Rond. de R. Val. 66. Mos braços erts vos cerquen amb febre en mos deliris, Atlàntida viii. L'esperit que en sos ulls brilla, | ert manté son feble cos, Llorente Versos, i, 77. Vaig restar ert i esparverat, Ruyra Parada 70. Ell s'estaria enrampat, ert sobre aquell llit matrimonial, Víct. Cat., Ombr. 15.
    Fon.:
έɾt (or., occ., val.).
    Sinòn.:
enravenat, encarcarat, èrtic, emparpalat, estirat, tibat.
    Etim.:
del llatí ĕrctum, contracció de erectum, ‘dret’.

2. ERT m.
Mèrit? «Quina gràcia de guanyar-me, sent tu més gran que jo! L'ert seria guanyar-ne un de més gran que tu!» (Tortosa).

3. ERT m.
Erb (Vallès).