DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ERUDIT, -ITA adj.: cast. erudito.
|| 1. Que posseeix erudició. Dos savis esperts en dret civil e un altre en dret canònic erudit los oydors volem esser apellats, Ordin. Palat. 127. a) m. Un erudit: un home dotat d'erudició. Poetes y erudits, Obrador Arq. lit. 59.
|| 2. Propi del qui té erudició. Publicacions erudites, Obrador Arq. lit. 91. Tinguérem lo goig d'escoltar la erudita conferència, Guinot Capolls 99.
    Fon.: əɾuðít (Barc., Palma); eɾuðít (Val.).
    Var. form. femenina ant.: erudida (En lo moral e natural molt erudida, Spill 15173).
    Intens.: pres del llatí erudītu, ‘instruït’.