DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESBARDELLAR v. tr.
|| 1. Esberlar; trencar per contusió o xoc una cosa sòlida (Ross., Empordà, Gir.); cast. estrellar, romper, abrir. «Li caigué sa carbassa i se li va esbardellar tota». L'oncle no pogué aclarir... qui li havia esbardellat com una mangrana la closca de son nebot, J. de Sant Salvador (Rev. Cat. vi, 43). Vaig veure que corríem de dret vers un niell..., sens dubte ens hi anàvem a esbardellar, Ruyra Pinya, ii, 98.
|| 2. Badar, esbadellar, obrir en general (Empordà). «La rosa s'ha esbardellat: mira que bonica!».
    Fon.: əzbəɾðəʎá (or.).
    Etim.: sembla producte d'un creuament de esbadellar amb esberlar.