Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esbargir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESBARGIR v. tr.
|| 1. Espargir, escampar; cast. esparcir. «El vent esbargix les núgoles» (Maestrat). Pels quatre vents d'Europa la fama hi esbargia lo nom de Ramon Llull, Jocs Fl. 1878, pàg. 131. La xerrameca del apartat gentiu s'esbargia amunt com a remor d'allunyadissa música, Pons Auca 97.
|| 2. fig. Fer desaparèixer o minvar; cast. disipar. Se posava a cantar ben fort, semblava-li que esbargia ses penes, Massó Croq. 52. Per esbargir més la temptació vaig aixecar-me, Ruyra Parada 46.
|| 3. Aclarir, deslliurar de brossa o brutor; cast. despejar. Passà's una de sas mans pels ulls ab ayres d'esbargir-se'ls, tal com hauria fet ab una brossa, Pons Auca 60.
|| 4. fig. Divertir, distreure agradosament; cast. recrear, divertir. Pera comprar los llibres y periòdichs ab què li plau esbargir son enteniment en las horas que té sevas, Genís Julita 7. Baixàvem a esbargir-nos al borbolleig d'un riu, Atlàntida vi.
    Fon.:
əzbəɾʒí (pir-or., or.); azbaɾʤí (occ., Maestr.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Sinòn.:
— || 1, escampar, espargir;— || 4, esplaiar, espaiar.
    Etim.:
de espargir, amb un canvi de p en b que es troba també en esbandir.