DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESBARRIAR v. tr.
|| 1. Escampar, dispersar; allunyar persones, animals o coses del lloc on estaven reunits (or., occ., val., bal.); cast. esparcir, desparramar. Com se deuen replegar les gents e atzembles qui van sbarriats sens orde fora la host, doc. segle XIV (Arx. Cor. Ar.). Serà forsat fugir y esbarriarse, doc. a. 1564 (Segura Hist. Sta. Col. 201). Axí us han esbarriats | que no us teniu uns ab altros?, doc. a. 1616 (ap. Aguiló Dicc.). Moltes vegades no seguien la carretera: s'esbarriavan per caminets, Genís Julita 83. Les atxes dels acompanyants... esbarriaven per les negres parets de les cases extranyes y bellugadisses ombres, M. Genís (Catalana, vi, 26). No hagués l'atzar esbarriat les coses, Carner Ofrena 21. «Les cases d'aquest poble són molt esbarriades»: estan molt escampades, no formen carrer. Esbarriar-se la vista: desviar-se, mirar sense fixesa. Aquell ull gegant de por s'esbarria, Caimari Edif. 53. Esbarriar els boïcs: escampar-los amb la vuitena (Pla d'Urgell). Esbarriar l'herba: estendre-la i escampar-la després de dallada perquè s'eixugui (Ripollès, Cerdanya). Esbarriar-se el rai: desfer-se el rai per desjuntament de les bigues que el formen (Coll de Nargó). «¿Qui m'ha esbarriat els papers de damunt la taula?» (Camp de Tarr., Men.). Les mirades esbarriades del poeta anaven d'una cara a l'altra, Oller Llapis ploma 65.
|| 2. Perdre, desviar del bon camí, fer desaparèixer del lloc on caldria estar (Men.); cast. extraviar. a) fig. Desviar moralment; portar per mal camí (Empordà, Men.); cast. extraviar. «Aquest jove s'ha esbarriat molt».
|| 3. Fer fugir, espantant-los, els animals (occ.); cast. ahuyentar, espantar. «L'esparver ha esbarriat els coloms».
    Fon.: əzbəriá (or., bal.); azbariá (occ., Maestr.); azbariáɾ (val.).
    Sinòn.: desbarriar.
    Etim.: var. de esbarrar, mat. sign., probablement per contaminació del llatí variare, ‘mudar’.