DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESBATEGAR v.
|| 1. intr. o refl. Agitar-se, bategar; cast. latir, palpitar, agitarse. Era com una mà generosa, que, esbategant y entresuhada, el socorria, Oller Fig. pais. 111. Y al portar ses esparces... a les daurades illes... s'esbategaven totes del goig que les omplia, Llorente Versos, i, 82. Sentia l'esbategar de la febra, Vilanova Obres, iv, 149.
|| 2. tr. Fer batre; aplicar fortament; cast. batir. La pobra dona... se desféu el mocador que duya sobre la cara y agafant-lo pels bechs l'esbategà contra les galtes, Víct. Cat., Sol. 6.
    Fon.: əzbətəɣá (or.); azβateɣá (occ.).
    Etim.: de bategar, amb el prefix es-.