DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESBATRE v. tr.
|| 1. Agitar, sacsar; espolsar, moure alternativament en diferents sentits; cast. sacudir. Ira de Déu... que a ta rufaca | sa càrrega, la torre d'arrels de ferro esbat, | com sacudeix la seva de fruits i fullaraca | l'alzina que l'espurna del cel ha corsecat, Atlàntida ix. a) intr. Agitar-se. Les noies reien i esbatien i refilaven, Esclasans Urània 71.
|| 2. fig. Esbandir? En aquest tal loch feya compte lo enamorat e dolorós cavaller poder esbatre les enamorades angústies que'l turmentaven, Lançalot, 1 vo (ap. Aguiló Dicc.). L'Enteniment no's dol ni's pot esbatre, Ausias March, xxvii. Algun acte en lo qual lo nostre enteniment se pusca esbatre, Decam. i, 66.
|| 3. pint. Projectar ombra damunt un cos. En las ombras bellugosas qu'esbatia sobre el rostre demacrat de l'imatge l'esbullada cabellera, Oller Fig. pais. 196.
|| 4. (dialectal) Abatre, llevar el vigor o força vital (Mall., Men.); cast. postrar, abatir.
    Fon.: əzbátɾə (or., bal.); ezbátɾe (occ., val.).
    Conjug.: segons el model batre.
    Etim.: de batre, prefixat amb es-.