DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATESBERLA f.
|| 1. Estella; tros d'una cosa sòlida trencada (or., occ.); cast. astilla, raja. No és molt si sospira | quan veu les esberles del canteret d'or, Atlàntida x.
|| 2. Escletxa. cavitat estreta entre dues porcions d'una cosa trencada; cast. hendidura, quiebra. Dalt la quilla d'una proa trabucada y partida per una gran esberla del cos del vaxell, Oller Pil. Pr. 19. Les negres graules, a centes, deuen estar encauades en una esberla del rocam, Massó Croq. 195. Com una gran esberla que li dividia la cara, Vilanova Obres, ix, 150.
Fon.: əzbέɾlə (or.); azbέɾlɛ (Ll.).
Sinòn.:— || 1, ascla, estella;— || 2, fesa, retxillera, crull, xap, trenc, escletxa, encletxa, crètua, cretlla, esbrell.
Etim.: sembla onomatopeia del soroll que produeix un objecte dur en rompre's violentament: berl-.