Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure esberla
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

ESBERLA f.
|| 1. Estella; tros d'una cosa sÚlida trencada (or., occ.); cast. astilla, raja. No ťs molt si sospira | quan veu les esberles del canteret d'or, Atlŗntida x.
|| 2. Escletxa. cavitat estreta entre dues porcions d'una cosa trencada; cast. hendidura, quiebra. Dalt la quilla d'una proa trabucada y partida per una gran esberla del cos del vaxell, Oller Pil. Pr. 19. Les negres graules, a centes, deuen estar encauades en una esberla del rocam, Massů Croq. 195. Com una gran esberla que li dividia la cara, Vilanova Obres, ix, 150.
††††Fon.:
əzbέɾlə (or.); azbέɾlɛ (Ll.).
††††SinÚn.:
— || 1, ascla, estella;— || 2, fesa, retxillera, crull, xap, trenc, escletxa, encletxa, crŤtua, cretlla, esbrell.
††††Etim.:
sembla onomatopeia del soroll que produeix un objecte dur en rompre's violentament: berl-.