Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esberlar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESBERLAR v. tr.
Obrir en dues o més parts per ruptura (or., occ.); cast. abrir, reventar. Arrabassat s'haurien ells amb ells | esberlant-se lo front a cops de peu, Atlàntida ix. La torra que és esberlada de dalt a baix com per un llamp, Verdaguer Exc. 31. No podia tornar d'un moment a l'altre a esberlar-nos el cap ab la porra del seu bastó?, Oller Bogeria 31. Esberlar-se la flor: badar-se, obrir-se una poncella. La més gentil que el bes del sol esberla | dins son verger florit, Verdaguer Idilis.
    Fon.:
əzbəɾlá (pir-or., or.); azbeɾlá (occ., Maestr.).
    Sinòn.:
estabellar, estellar, esqueixar, esquerdar, badar, obrir.
    Etim.:
derivat de esberla.