DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESBOIRAR v. tr.
|| 1. Aclarir, netejar de boira; cast. despejar. Avui el cel s'esboira, hermosa com aquella és la vesprada, Verdaguer Exc. 82.
|| 2. Dissipar, fer desaparèixer una boira o cosa semblant; refl., Desaparèixer, esvair-se, dissipar-se; cast. disiparse. El fum s'acarrerava cap a migjorn... aixecant-se després cel amunt i esboirant-s'hi, Ruyra Parada 40.
|| 3. fig. Dissipar, fer desaparèixer una cosa immaterial; cast. disipar. Un bramul de gran onada, escapat de la multitut, m'esboyrà l'alucinació, Oller Llapis ploma 61. El vell, de sa pròpia voluntat, me'l va esboyrar aquell misteri, Víct. Cat., Cayres 176.
|| 4. refl. Malmetre's les plantes o llurs fruits per efecte de la boira (Penedès, Camp de Tarr., Mall.); cast. añublarse, atizonarse.
|| 5. refl. fig. Ressentir-se fàcilment de les ofenses reals o suposades (Camp de Tarr.); cast. amoscarse.
    Fon.: əzbuјɾá (or.); azboјɾá (occ.); əzboјɾá (mall.).
    Etim.: derivat de boira.