DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESBOJARRAMENT m.
Acte i efecte d'esbojarrar; qualitat d'esbojarrat; cast. alocamiento, enloquecimiento. En Belluguins estava exaltat, nirviós, pres d'esbojarrament, Galmés Flor 162. La frisança passada es torna esbojarrament en la multitud, Bol. Dim. 19.
    Fon.: əzbuʒərəmén (or.).