Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esbombar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESBOMBAR v. tr.
|| 1. Esfondrar (Ross.); cast. hundir. «He fet una torreta, no me l'esbombis». «El sostre s'ha esbombat». Han reeixit les sembrades | que s'han d'esbombá els graners, Berga MT 147.
|| 2. Llançar sorollosament; cast. descargar. Per la sala del palau s'esbomben exes paraules, Picó Engl. 62. En aquestes el rellotge de la parròquia esbombà brunzidores deu campanades, Ruyra Parada 17. Sovint s'hi esbombava el tro fent retrunyir l'encontrada, Ruyra Pinya, i, 72.
|| 3. Estendre una notícia, una veu; propagar; cast. propalar, difundir. La mar... esbombarà pels segles la glòria dels Atlants, Atlàntida ii. Mentres s'esbomba y s'estén | la nova de la desgràcia, Picó Engl. 57.
    Fon.:
əzbumbá (pir-or., or.); azbombá (occ.).
    Etim.:
derivat de l'arrel bomb-, onomatopeia del soroll d'una cosa que es llança violentament.