DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESBORRAR v. tr.
|| 1. Llevar la borra als draps; netejar els teixits de llana en sortir del teler, traient-ne els nusos; cast. desmotar. Una tauleta ab petges per esborrar, doc. a. 1490 (arx. Cúria Fumada de Vic).
|| 2. Fer desaparèixer una cosa escrita o dibuixada, fregant-la amb una substància corrosiva o cobrint-la de tinta o llapis més intens; cast. borrar. Com lletra mal escrita, l'esborraré del món, Atlàntida iv.
|| 3. per ext., a) Fer desaparèixer, fer invisible una cosa; cast. borrar. Un poble que, com tants altres de les valls pirinenques, fou arrasat i esborrat per una allau, Verdaguer Exc. 34. Impossible de coneixe els camins en una nit com aquesta: la fosca els ha esborrats, Massó Croq. 23.—b) fig. Doncs de ton cor esborra aquesta imatge, Canigó i. No s'ho podia esborrar de la memòria, Pons Com an., 129. Altres coses el temps ha esborrades de ma memòria, Rosselló Many. 35.
|| 4. refl. Desaparèixer, fer-se invisible; cast. borrarse. Tot aquest larch procés es fals, | ... | la diada hi trobaràs | que's cancellà, | se feu nulle e s'esborrà, Vent. Pel. 36. Tots es seus maldecaps s'esborren devant sa seua passió per sa caseta, Maura Aygof. 121.
|| 5. Llevar el nom d'algú de la llista o de la col·lectivitat on figurava; cast. borrar, dar de baja. «¿A Son Cotoner, estimada, | vos heu llogada a collir? | A l'amo encara he de dir | que us esborr, si us té assentada» (cançó pop. Mall.). Pens que m'esborraré; un pobre no necessita perdre temps, y en es casinos se'n pert molt, Ignor 45.
|| 6. refl. Posar-se malament, pitjorar d'una malaltia (Mall.); cast. empeorar, índisponerse. «He trobat es malalt esborradot: no sé si ho traurà!» (Manacor). Es gigant... se'n anà dins es llit... y fins lo endemà dematí no s'aclarí gens, y se va axecar a la mala hora tot esborradot, Alcover Rond. ii, 248.
    Fon.: əzburá (or., men., eiv.); azborá (occ.); əzborá (mall.).
    Var. form.: borrar.
    Etim.: derivat de borra.