DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESBORRONAR v. tr.
|| 1. a) Contraure la pell formant-hi com a granissó per efecte del fred, de la febre, de la por, etc.; cast. espeluznar. Pegà un siulo que feia esborronar sa pell, Rosselló Many. 53.—b) refl. Sentir-se contreure la pell pel fred, per l'horror; esporuguir-se intensament; cast. horrorizarse. Un que frech al rey se troba | tot de cop s'ha esborronat, A. Guimerà (Catalana, viii, 228). De cap a peus s'esborrona, Picó Engl. 47. «M'esborrono de pensar el que hauria pogut succeir».
|| 2. Llevar borrons al cep perquè prengui més força (Mall.).
|| 3. refl. Desfibrar-se els fils d'un ordit per esser poc tort o poc aprestat, o també pel refrec que sofreixen amb els lliços, amb la pua o ells amb ells (Pons Ind. text.).
    Fon.: əzburuná (or., men.); azboroná (occ.); ezβoronáɾ (val.).
    Var. form.: aborronar, borronar.
    Sinòn.:— || 1, escarrufar, esgarrifar.
    Etim.: derivat de borró.