Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esbotifarrar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESBOTIFARRAR v. tr.
|| 1. Rebentar; rompre una cosa per la pressió interior; cast. reventar, estallar. La paret de l'esquerra, esbutifarrant-se, Coromines Presons 9. «Tenia un tumor, però a la fi s'ha esbotifarrat i ha quedat molt bé». «Si aquest paquet et cau, s'esbotifarrarà».
|| 2. Treure, en fustejar, el tou de fusta d'un objecte que hagi d'esser molt buidat (Vallcebre, Rupit, Merlès, Ripoll, ap. Amades Past.).
|| 3. fig. Esbravar-se; deixar sortir allò que es tenia reprimit (Empordà); cast. reventar. «El grop ha ben esbotifarrat»: es diu quan la gropada ha esclatat en pluja i trons.
    Fon.:
əzbutifərá (or.); azbotifará (occ.).
    Sinòn.:
desbotifarrar.
    Etim.:
derivat de botifarra.