DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATESBRINAR v. tr.
|| 1. Llevar els brins; desfer a brins; cast. deshebrar. «Hem d'esbrinar aquesta corda per aprofitar els cordells».
|| 2. Desfer en porcions molt petites; cast. deshacer. La cremor d'un forn de cals esbrinaria un manat de papers en fulls encesos talment una rosa de flames, Galmés Flor 148. La magnificència de sa claror esbrinada en mil coloracions, Salvador Galmés (Catalana, ix, 5).
|| 3. Investigar, examinar detingudament i per parts; cast. desmenuzar. No és menester esbrinar tots los mots de una lley, Lacavalleria Gazoph. Com se sol fer amb una bota per esbrinar fins a quin nivell és plena, Ruyra Parada 76.
|| 4. Posar en clar, adquirir o donar coneixement minuciós; cast. desentrañar, descubrir. Si eixa és la font de l'oblit, | no ho esbrina pas la història, Canigó vi.
Fon.: əzbɾiná (or., bal.); azbɾiná (occ.).
Etim.: derivat de bri.