DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATESBROLLAR v. tr.
Tallar els brots d'un arbre o arbust fruiter (Empordà, Garrotxa); cast. desbrotar, desbrozar. Ni l'esbrollo amb el refrec de l'hàbit, Víct. Cat., Vida 27. a) fig. Dos punxaguts edificis gòtics mal esbrollats de llurs agulles i torricelles, Ruyra Pinya, ii, 97.
Fon.: əzbɾuʎá (or.).
Etim.: derivat de brolla.