Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esbroncar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESBRONCAR v.
|| 1. intr. Irrompre, envestir violentament a través d'obstacles (Mall.); cast. irrumpir. «Es torrent ha esbroncat per dins es sementers». Però quin possible era esbroncar per dins la mar?, Alcover Rond. iv, 310. Estava tot tancat de paret... a fi de que es porch singlar no pogués botar ni esbroncar fora des barranch, Alcover Rond. xii, 82.
|| 2. Renyar severament i a crits (Empordà, Lluçanès, Camp de Tarr., Tortosa, Mall., Men.); cast. abroncar, armar una bronca, dar un trepe. En Pelifet... se n'anava a ca l'estiracordetes per una altra mitja unça; i cada vegada l' estiracordetes l'esbroncava ben bé i, abans de deixar-la-hi, li feia empenyorar un tros de terra, Víct. Cat., Mare Bal. 122.
|| 3. Molestar amb paraules satíriques, generalment per divertir-se durant el carnestoltes (Sta. Col. de Q., Men.); cast. broncar, dar bromazo.
|| 4. tr. Trepitjar, esclafar; cast. chafar (Amengual Dicc.). «Hablando de terciopelo, de la felpa, de una alfombra y de otros tejidos semejantes, con pelo levantado, hacerles perder su lucimiento inclinando algunos de aquellos pelos a uno u otro lado» (Amengual Dicc.).
|| 5. tr. Esclafar; cast. despachurrar (Amengual Dicc.).
|| 6. tr. «Deslucir en una conversación o concurrencia a alguno, cortándole y dejándole sin tener qué responder» (Amengual Dicc.).—(Val a dir que els significats || || 4, 5 i 6 no els tenim coneguts ni documentats per altre conducte que pel diccionari Amengual).
    Fon.:
əzbɾuŋká (or., men.); azbɾoŋká (occ.); əzbɾoŋká (mall.).
    Etim.:
desconeguda. Meyer-Lübke REW 1337 posa posa una base llatina hipotètica *brŭncus, ‘tronc’, a la qual Spitzer Lexik. 76 refereix el nostre esbroncar. Cal reconèixer que no es veu clara la relació semàntica d'aquest verb amb el significat que s'atribueix a *brŭncus.