DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESBUCAR v. tr.
Destruir (un edifici); enderrocar (Mall.); cast. derruir, derribar, hundir. «Davant ca-teva, garrida, | hi havia principiat | un castell de pedra viva, | i ara el m'han esbucat» (cançó pop. Mall.). Hi ha un casal que els anys esbuquen, Rosselló Many. 74. a) fig. «Un homo ve de jornal | amb una fam que l'esbuca; | troba sa seva faluca | asseguda en es portal» (cançó pop. Mall.).—b) Esbucar un ball: moure-hi renou i discussions perquè la gent se'n vagi i el ball s'aturi (Mall.).
    Fon.: əzbuká, əzbuсá (mall.).
    Etim.: derivat de buc, en composició amb el prefix es- que indica privació, acte de desfer.